MoU

4 comentaris

MoU: Memorandum of Understanding.

Si voleu triunfar a la vida en Cooperació heu de saber fer un MoU, o dos, o tres, i signar-ne molts. Sense un MoU nosou rres, no existiu, ningú us dona permisos, ni us reb. Per això és tant important ficar un MoU a la vida, nens demaneu un MoU als Reis d’Orient, es com un tampax, serveix per a a tot: anar a cavall, nadar, escalar.

Al final el MoU entre la UAB i Makerere University és una realitat, quasi, manca la firma del Rector, però ja se sap, la setmana vinent venen les graduacions, les feste, els discursos, i el Rector no està per això.

Però amb el MoU el Minsiteri d’Agricultura ens dona permís per a tot i cartes de recomanció pels Districtes Veterinaris.

També tenim en mà el permís de la UWA per recollir femtes (caques) de búfals i antílops, excitant, oi. Ja li he dit a l’Ignasi, encarregat de la part escatològicva, que oblidi aquelles femtes amb paper enganxat, que no son precisament de búfal.

Sortosament tenim tot l’equipament amb nosaltres, el cotxe anava tope: la baca plena, i a dins tot ple de caixes, flascons, el bidó de nitrògen, en Pergrine, en Ignasi i jo.

El viatge el varem fer en dues estapes, amb una parada a Lake Mburo National Park, per veure el llac i les zebres i elands. Una pasada, però curt.

Avui hem continuat fins Kisoro i demà ja comencem les activitats. Tot està apunt i la gent ansiosa de veure els muzungus operant gossos i treient sang. Ja veureu que diuen quant treguem femtes del cul de la vaca¡¡¡

Però molt bé, la gent a Kisoro crec que ens parecia molt.

Sopant una noia de la cuina s’ha atansat i ens ha demanat a veure qui era en Jesus (pronunciat en english) quant li he dit que era jo m’ha abraçat, malhauradament també ho ha fet amb en Ignasi i el meu ego ha caiugt per terra.

Demà espero triunfar a ràdio Muhavura FM, en emisisó per Rwanda adn Congo.

Per cert, demà el cotxe lluirà, per primera vegada el logo de DAKTARI.Imatge

Dr. Chisus

De nou per aquí

6 comentaris

Matatu stationTemple hindúMerca Central de Kampala del 1927Mouse bird menjant papaiesQue pugeu a dalt i agafeu llum de franc¡¡Matatu stationAcabem d’arribar a Kampala amb l’Ignasi, la primera “avanzadilla” de Daktari. Malgrat haver enviat 200k gr de matrial des de LLeida gràcies a la Nati i en Jaume, em vaig trobar de nou amb dues maletes enormes, més la bossa de “mà” i un maletín. Totes les nostres demandes a Turkish Airlines en demanda de més equipatge lliure de cost havien estat infructuoses, així que varem arribar al mostrador de facturació amb cara de víctimes i les 4 maletes. Una darrera l’altra varen ser pesades i etiquetades, sense cap comentari per part de l’hostessa, fins arribar al maletí de mà: això no, pesva 11 kgr. El va etiquetar i jo vaig treure tres llibres que després vaig tornar a colocar. I així va ser com varem enviar més de 50 kg de material, vacunes, tuberculina, perfums, etc,etc, sense cap sobrecost. Gràcies Turkish¡¡¡ El viatge va anar molt bé, i per sorpresa, totes les maletes varen arribar a temps. Solament ens varem quedar sense taxista de rebuda, però, que menys, el cotxe havia tingut un problema ambl’alternador i varen evitar venir de nit. Total, que ja estem de nou a Kampala, ja hem dinat amb l'”Armada Invencible”: la Lorena i la Nuria, que ens han fet riure molt, com sempre, hem provat el cotxe, que va de conya, i hem fet un tomb per la Kampala antiga: Speke Road, Burton Street, el temple hindú, els edificis colonials de correus, etc, i els edificis antics dels indis. Com és diumenge està tot molt tranquil, i dòna gust caminar. Demà serà un altre dia, Ens esperen 4 dies de reunions al Ministeri, a la Universitat, WCS, UWA, etc, però ja tenim molta cosa feta o apressa, ens movem bastant bé amb el cotxe i esperem poder marxar a Kisoro divendres.
Fa molta calor, es veuen ocells com els que mengen papaies, els Jackfruits estan a punt….. huuuum, i els cartells més diversos no deixen de sorprenden’s. Us penjo algunes fotos de tot plegat. Dr. Chisus desde Àfrica

Treballant a Kisoro

Deixa un comentari

Treballant a Kisoro

Canal de Kazinga

2 comentaris

Canal de Kazinga

Ishasha

Deixa un comentari

Ishasha Tree Climbing Lions

Si us diuen que per fugir d’un lleó heu de pujar a un arbre……

De com el Dr. Chisus va perdre els pantalons.

Comentaris tancats a De com el Dr. Chisus va perdre els pantalons.

Haviem quedat amb els Basongora per treure sang i desparasitar el seu bestiar. La boma (el tancat) era ple de vaques Ankole, longhorn (fins a 1 metre), més de 150 en havia, el tancat era fet de cactus canelobre, a prova de lleons i amb més de tres metres d’alçària. Els Basongora varen començar a agafar vaques i vaques sense parar, un a la pota, altres a les banyes, un quart a la qua, i així ens deixaven treure sang, desparasitar amb Ivermectina i oral amb el drencher. Havia que vigilar perquè les vaques rodaven per davant i perdarrera, amunt i avall. En un moment varen decidir agafar amb una corda pel coll el toro del grup, la corda sobrant rodolava per terra, i un nen, molt hàbil ell, va decidir entortilligàrme-la al tormell esquerre, just en el moment en que el toro va decidir empendre la fugida en direcció a la tanca de cactus. Heu vist les pelìcules de “vaqueros” on al dolent l’arroseguen amb un cavall per la sorra? doncs aquesta era la meva situació: arrossegat per terra, amb les mans agafat a la corda intentant aturar al brau i mirar amb estupor la muralla de cactus que s’atansava ràpidament. Una mà amiga, l’Anna, intentava subjectar-me per un bras, però era inútil, ja em veia esparracat a troços i camí del Congo. Sort que per l’altra banda del tancat varen poder aturar el brau, quedant l’inident reduit a una senyall de corda al tormell (com els “ahorcados”) i uns pantalons esparracats del cul.

Tot el meu prestigi per terra¡¡¡¡

Cocodrailo

1 comentari

???????????????????????????????

???????????????????????????????

???????????????????????????????Cocodrailo

A les vores del Llac Albert, al poble de Katwe la gent té que abeureurar el bestiar o recollir jerricanes d’aigua fent front a la presència de cocodrils de gran tamany. Fins al 1997 no en havia, però la deforestació del riu Semuliki al seu pas per Congo ha fet que hagin arribat des de el Llac Albert. Els nens els anomenen cocodrailo, i quan els veuen ho criden. Cada any hi ha morts per aquesta causa, el de la foto era de gran tamany i estava a l’aguait esperant alguna vìctima desprevinguda.
Fer volar els nens com feia amb les meus va ser un deliri, aa et deixa marejat com una sopa perquè tots ho volen provar.

Older Entries

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 251 other followers